Log in



El català a les EOI

Antoni Bañón
Cap del Departament de Valencià – EOI ALACANT

El català és una llengua romànica que es parla en una àrea extensa d’Espanya (a Catalunya, a les Illes Balears, al País valencià, a l’est d’Aragó), a Andorra, al sud-est de França (Catalunya del Nord) i a la ciutat sarda de l’Alguer (Itàlia).

Es calcula que més de 9 milions de persones parlen català i que el català és la tretzena llengua en nombre de parlants de la Unió Europea (per davant del danès, el finès i el suec). És la 88a llengua del món en nombre de parlants i la 10a en producció editorial. El domini lingüístic del català abraça una superfície de 59.905 km² , una població de 12.805.197 d’habitants (2006) i 1.687 termes municipals.

El català rep diferents noms en els territoris on es parla: mallorquí, tortosí, rossellonès, valencià, etc. El nom valencià té una tradició particularista que es remunta fins al segle XIV, i s’usa tant per referir-se a la llengua comuna com a la varietat del català que parlen els valencians.

En L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Autònoma Valenciana es declara que la “llengua pròpia” dels valencians és el valencià i, per tant, aquesta és la denominació oficial dins del seu territori, en l’administració i en l’ensenyament. No obstant això, en l’àmbit acadèmic i científic el terme que es fa servir és el de català, d’acord amb l’ús que se’n fa en la romanística internacional i a les universitats d’arreu del món.

Fragment de http://www.flickr.com/photos/marcbel/1053118874/

En les escoles oficials d’idiomes també existeix la doble denominació: valencià a les escoles valencianes, català a la resta d’Espanya. Però en cap escola d’idiomes es fan alhora classes de català i de valencià, com no se’n fan de castellà i de espanyol, perquè és la mateixa llengua que es designa amb noms diferents.

****************************************

“És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears”.

Acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL),adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s’aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià.

La Escuela Oficial de Idiomas de Alicante no asume la responsabilidad sobre las opiniones expresadas en los artículos firmados, la cual es exclusiva de sus autores.
Agradecemos a nuestros alumnos, profesores, colaboradores y patrocinadores su participación en la revista.

EDITA: Escuela Oficial de Idiomas de Alicante
COORDINACIÓN: Juan Tomás García Asensi
ISSN: 1886-1792